Puntuals vam sortir un grup de ciclistes de la Plaça de Lledoner a fer una ruta pel Baix Empordà d’aquelles considerades clàssiques. Vam enfilar dirección a Begur, i allà vam començar a accelerar el ritme, no sé que tenen les pujades que com més dures són la gent més apreta!
Un cop a a dalt, direcció cap a La Ganga per pujar per Calonge. En Met que havia coronat primer a Begur, se’l veia fort fort i l’Agustí també! Total, que comença el port i com que a Begur els canvis de ritme em van matar intento fer el port a “SCHLECK STYLE”, apretant des de baix. I sembla que funciona! A mig port veig que en Met avança a l’Agustí i ve amb la cassola posada a per mi, atrapem a en Joan Coll, la Natàlia (que havien retallat una mica...:P) i vinga s’acosta s’acosta, però el port s’acaba s’acaba...i al final coronem molt aprop un de l’altre. Llavors, ens reagrupem i cap a casa amb 75 km a les cames i amb els ulls en l’endemà ja que hi havia la sortida dels diumenges.
Diumenge 1.
Ciclistes, molts ciclistes. Arribem l’Enric i jo (Francesc) i començo a buscar on són les inscripcions, perquè amb tants ciclistes semblava una cursa del campionat social de carretera. Trobem els companys del CC Montgrí, Biciamics, Esteves, Impulsos i holandesos amb ganes de fer-nos apretar....molt.
La ruta també passava per la Ganga, però pel costat de la Bisbal, cap a Romanyà , Santa Pellaia i cap a casa, deu ni do. Fins a la Ganga, la gent anava a un ritme alegre de 35-40 km/h, i després de parar-nos per una punxada, es va començar a tirar fort fort. Atrapem a en Carlos (The doctore!) que per motius de feina havia continuat, i just quan comença el port, pim pam pum espetec de pals i res a fer, mirar que en Jordi Alonso (“El Bala”) no em passi (m’havia dit que em tenia en el punt de mira). I de poc que no ho fa, ja que pujava just a roda de l’Enric Tauler que em va atrapar, però en Jordi no...ohh! En David Benítez (“The Boss”), ha coronat segon, i és que aquest està molt fi.
Total, arribats a dalt, els que havien de traballar van girar cap a casa i la resta, privilegiats, vam continuar amb el via crucis, i tocava Romanyà. Des de baix del port, van començar a tirar de valent els holandesos, i la resta a roda enfilats i a esperar que afluixessin... però res més lluny de la realitat. La pujada, més llarga,va ser duríssima, amb calor, sol i un ritme infernal. Un cop a dalt, ens vam refrescar a la font del poble i a continuar cap a l’últim dels ports i a priori, el més assequible.
Sant tornem-hi, pel planer pal rere pal, a 50-55 km/h fins que en arribar a Cassà, ens quedem un grup amb un parell de Montgrins (entre ells en Lluís que està fortíssim), el Boss (que va estar a totes!) i jo, que bueno, vaig estar a totes i a cap. La pujada, vaig aguantar fins el primer repetxó fins que les cames van dir “per avui, ja n’hi ha prou”. O sigui, altre vegada a vigilar darrere que el Bala no vingui, i venia! Torna’t a posar les piles! Un cop a dalt,mentre la gent anava a esmorzar a Púbol, alguns vam anar cap a casa. Al final 102 km a una mitja de 30, però contents amb la sortida! Aquí teniu el perfil de la ruta...
impulsmedesbike@gmail.com
0 comentaris:
Publica un comentari