20/07/2010 Marxa de Vilaür

Crònica d’en Xavier Pijoan

Hem arribat tots junts a Vilaür,hem fet la curta però hem disfrutat
molt. Avui erem: en Jep,l´Anna, la Mariona el meu pare i jo.Tot i que

la Mariona estava una mica adormida encara tenia forces per cridar.

En certa part ens ho hem passat molt bé veient com en Jep es menjava

tota la pols i com l´Anna feia dreçera. Parlant de l´Anna, avui ens ha

"traït", anavem tots a derrera seu i de sobte ha frenat dient que haviem

de girar.Hem hagut de baixar un tall de línea una mica tècnic, on en Jep

ha baixat de la bicicleta. Encara que només fossin 15 quilòmetres han

sigut molt divertits gràcies als esbojerrats d´en Jep i el meu pare.

Espero poder fer-ne alguna altre amb tots ells.

Crònica de la Mariona

La meva crònica és igual que la d’en Xavier a més hi afageixo, que d’Impuls també hi havia l’Enric i en Francesc Tauler que feien la volta llarga i En Joan i la Natàlia que feien la curta i que també s’han afagit a nosaltres. Em menjat molta pols, però em rigut molt amb les coses que deiem entre tots. Em volien tirar aigua al cap, perquè em deien que estava adormida. Avui ens hem anat esperant i hem esperat a la meva mare, encara que ha fet dreçera però també volia passar-s’ho bé. Quan hem arribat a l’encreuement amb la volta curta i llarga, el meu pare ens ha dit que anavem els últims i que era quasi migdia i que no podiem fer la llarga. En Joan sí que ha anat a fer la llarga. Quan hem arribat hem estat uns dels primers, mai més li farem cas, ja que el tall que faltava per completar la llarga tampoc era molt difícil i no era migdia, sinó les 10 del matí.

Parlant i rient, em estat els últims de marxar del pavelló de Vilaür, una botifarra molt bona, uns mitjons de record, moltes barretes energètiques i esperant poder-ne fer una altra divertida com aquesta.

Fins aviat

Xavier i Mariona